-Amb el text argumentatiu s’intenta convèncer a l’altre d’una idea, és a dir, el text argumentatiu no ens comunica una notícia sinó que ens transmet una opinió, la qual ens arriba defensada per una sèrie d'arguments que li donen suport.
Argumentar vol dir: donar la teva opinió i justificar-la, amb raons, exemples,..
-Les parts del text argumentatiu
Tema: Allò de que es parla
Tesi: Allò que jo vull defensar. (Opinió de l’emissor).
Arguments: Exemples, motius, raons,…
-La seva estructura consta de:
Paràgraf 1. Introducció: inclou el tema i la tesi.
Paràgraf 2. Argument 1
Paràgraf 3. Argument 2
Paràgraf 4. Argument 3
Paràgraf 5. Arguments 4,...(tants paràgrafs com arguments utilitzem).
Paràgraf 6. Conclusió
-Al text argumentatiu et pots situar a favor, en contra o en un punt entremig d’allò que parles.
TEXTOS ARGUMENTATIUS
EL GRAFFITI ÉS ART?
El graffiti és una pintada, normalment, al mobiliari urbà. Aquest terme també s'utilitza per referir-se al moviment cultural i artístic que moltes vegades s'associa al hip hop, ja que és un dels quatre elements d'aquesta cultura del hip ho. Personalment penso que cadascú és lliure de creure en cultures diferents, i si aquest tipus de cultura agrada a qui ho fa, hi estic d'acord.
No sóc partidaria que posin multes per expressar-se lliurement, per a mi aquest tipus de pintura és art i ho han de demostrar fent pintades.
El graffiti expressa sentiments del qui pinta o de la societat en la qual vivim. No hem de veure el graffiti com una cosa dolenta, l'hem de veure i identificar-nos o imaginar en què estaria pensant la persona que ho ha fet.
No sempre les pintades són il·legals, moltes vegades els grafiters tenen permís de l'Ajuntament per fer la pintada.
A més a més, és un art gratuït, no per als grafiters perquè les llaunes són cares, però sí per la societat que els veiem o contemplem en algun moment.
Per una part desperta la imaginació de la gent que observa, per una altra fa que els graffiters vulguin fer-ho cada dia millor i perfeccionar-se.
A més, el graffiti no és cap acte de vandalisme, és fer el que t'agrada i t'apassiona.
En definitiva crec que no haurien de multar per expressar sentiments. Conec gent que fa graffitis i no només es dediquen a fer pintades il·legals, també els paguen per pintar persianes de bars, botigues, cafeteries, centres cívics,..., això vol dir que no han de ser actes de vandalisme. Les persones que conec que pinten diuen que el graffiti no és una moda, el graffiti agrada i apassiona.
Deixo un link amb fotos de graffitis, per si a algú li agrada. :)
http://www.flickr.com/photos/does_loveletters/page1/
ÉS CONVENIENT QUE ELS NENS COMENCIN L'ESCOLA BRESSOL ABANS DELS 4 MESOS?
Actualment les escoles bressol són molt importants en la societat en la qual vivim. El pare i la mare han de treballar, moltes vegades no tenen amb qui deixar el seu fill i han d’acudir a aquestes llars d’infants. Personalment crec que això pot ser tant un avantatge com un inconvenient.
Començant pels avantatges, el més important és que més tard li pot costar molt més la incorporació a altres escoles, com el parvulari. El nen o nena tindrà més habilitats d’adaptació que un altre.
El segon avantatge és que potser té una estimulació diferent de la que pot tenir a casa. Per als infants és imprescindible l’estimulació i el desenvolupament dels sentits i a l’escola bressol ho poden aconseguir d’una manera molt treballada.
L’últim avantatge que trobo és tenir la tranquil·litat de poder deixar-lo en un lloc on saps que el nen estarà atès.
D’una altra banda poden haver-hi diversos inconvenients i un d’ells és la despesa econòmica que suposa cada mes.
Per finalitzar, l’últim inconvenient és que el nadó necessita tenir un vincle afectiu amb la mare i aquest lligam afectiu canvia, ja que el nen i la mare passen més hores separats.
En definitiva crec que la vida és la vida i cada nen s’ha d’adaptar a les situacions que presenti la seva família. La majoria de les persones han de treballar i és molt trist que les mares hagin de deixar els nens amb quatre mesos, però és així.
LES NOVES TECNOLOGIES SUBSTITUIRAN EL MESTRE?
En l’actualitat s’estan produint moltes modificacions en diversos llocs de treball, ja que es substitueix el personal que treballa per màquines. En el sector de l’educació els canvis que s’han produït són: instal·lació d’ordinadors, pantalles elèctriques amb projector, pissarres digitals,etc. Però encara no s’ha hagut de substituir el personal per aquestes màquines o noves tecnologies que han sorgit els últims anys. Personalment penso que es poden complementar i que tenen avantatges i inconvenients.
Un dels inconvenients que podem veure és que no pot transmetre els valors que pot proporcionar una persona. Per exemple, una màquina no t’explicarà com has de comportar-te o no t’explicarà situacions que hagi viscut, en canvi, un professor o professora, sí.
Un altre inconvenient és que suposa una inversió econòmica important. La nova tecnologia és molt innovadora però a la vegada és molt cara.
Els avantatges que hi hagi un educador o educadora són molts més que els inconvenients. El primer és la interacció, és a dir, el contacte entre l’educador o educadora i els seus alumnes perquè no pot existir una relació afectiva. Amb una màquina, amb els mestres els nens senten un afecte, que també és necessari per contribuir al seu desenvolupament.
A més, el mestre pot fer aclariments d’idees que no s’hagin entès fent l’explicació i una màquina, no.
No pot existir una relació afectiva amb una màquina, amb els mestres els nens senten un afecte, que també és necessari per contribuir al seu desenvolupament.
D’altra banda el professor o la professora pot tenir un control del grup i pot vigilar que no es produeixin baralles, discussions,etc.
Jo com a futura educadora, des del meu punt de vista crec que la tecnologia va a un pas molt accelerat durant els últims anys, però no crec que mai pugui arribar a substituir un professor/a, tot i que es poden complementar entre ells. Segurament la professora podrà fer classe sense tecnologia, però la tecnologia no ho podrà fer sense la professora.
LES FAMÍLIES HAN D'INTERVENIR EN L'ACCIÓ EDUCATIVA DE L'ESCOLA?
LES FAMÍLIES HAN D'INTERVENIR EN L'ACCIÓ EDUCATIVA DE L'ESCOLA?
Actualment les famílies són un element molt important per als infants i aquesta ha de contribuir al desenvolupament global del seu fill o filla a l’escola.
El primer avantatge és la coordinació entre el centre i la família, que pot ajudar molt en el desenvolupament de l’infant. És imprescindible la comunicació entre tots.
El segon avantatge és que l’infant es pot sentir molt bé, quan es fan activitats on puguin estar els pares, com per exemple quan es disfressen al carnaval.
Una de les dificultats que es troben avui dia és que la mare o el pare de l’infant es prenen llicències que no els corresponen i això pot dificultar l’adaptació de l’infant. Personalment crec que les famílies han d’intervenir però quan se’ls demana que intervinguin, no quan vulguin. Per tant, el primer inconvenient que trobo és que moltes vegades les famílies opinen sobre el que es fa a l’escola amb relació al seu fill o als altres nens o nenes, i que ha de quedar clar el rol de cadascú perquè pot ser un problema greu.
D’altra banda la mateixa família pot dificultar l’adaptació del seu fill, per exemple li diuen al fill que no faci el que li digui l’educadora, i pot afectar al nen al no saber que fer si el porten cada dia a l’escola.
En definitiva, crec que la família ha d’intervenir però d’una forma moderada, quan el centre demani que intervingui. A l’escola bressol treballen professionals i són aquests els que han de dir quan ha d’intervenir la família, no han d’intervenir quan vulguin fer-ho.
LA FIRA DE SANTA LLÚCIA:
Aquests textos no m'han agradat tant de fer-los, però crec que eren fàcils perque a classe feiem la pluja d'idees i desprès només faltava fer el text.
LA FIRA DE SANTA LLÚCIA:
UNA ESCOLA: LA FIRA
Es pot anar a la fira de Santa Llúcia per molts motius, que podríem resumir en dos apartats: motius “útils” i motius “inútils”.
Les parades muntades a la falda de la catedral barcelonina hi són, precisament, perquè els seus responsables confien que la gent tindrà motius útils per a acostar-s’hi, és a dir: aniran a comprar. Un arbre, una mica de molsa, unes quantes figures, un tros de cel..., potser un pessebre sencer. Sense possibilitat de negoci, la tradició ja s’hauria acabat. Per això jo desitjo que molts ciutadans vagin a la fira a comprar, i cada adquisició és una petita inversió favorable al futur de la fira.
Però també s’hi pot anar per motius “inútils” des del punt de vista de la compravenda. I de fet molta gent hi va a badar, simplement, encara que al capdavall no resisteixi la temptació d’endur-se alguna peça a casa. I és que allò que ens ofereixen a la fira de Santa Llúcia té unes característiques que potser val la pena d’analitzar.
Al meu entendre, la fira és una aprovació per als nostres sentits, especialment per a la vista, l’olfacte i el tacte. Uns sentits que la ciutat té molt domesticats, limitats, empobrits. I quan dic “la ciutat” potser seria més exacte dir la “cultura” en la qual vivim, submergits o condicionats. Els colors, per exemple. En moltes d’aquestes peces, en les figuretes més populars, hi ha un vermell descarat, un verd llampant, un groc escandalós. Això es contraposa a l’estètica socialment imperant. En voleu dir colors “ingenus”? M’ està bé. També podríem qualificar-los d’espontanis. En tot cas, són uns colors frescos que ens atreuen perquè trenquen els cànons dels “colors segons les normes de la correcta decoració d’un ambient”. I aquesta llibertat òptica ens fa bé.
També recuperem les olors. A la nostra ciutat el descobriment de la flaire vegetal -de l’herba, del suro, de la fusta- és igualment provocatiu, i endinsar-se per la fira de Santa Llúcia és ficar-se en una cambra màgica plena de sorpreses per a l’olfacte; són olors que fan tornar a la infantesa o potser encara més enllà: a una herència vital transmesa a través de les generacions, i que en nosaltres ha quedat reduïda a una supervivència molt fràgil i amagada. Són les olors preurbanes i preindustrials, i a la fira es presenten amb una intensitat que pot marejar-nos.
La tercera provocació és el tacte. El tacte de les matèries vives i elementals, de la molsa, del suro, de l’argila; els nostres dits –acostumats a les tecles de la màquina d’escriure, als botons dels electrodomèstics, al bisturí, als gots de plàstic...- hi retroben estímuls oblidats. Per tot plegat penso que la fira de Santa Llúcia és una possibilitat de reaprenentatge que no podem deixar-nos escapar.
ANÀLISI DEL TEXT:
Tema:
És útil anar a la fira de Santa Llúcia?
Tesi de l’autor:
Està a favor d’anar-hi, és útil.
Arguments:
-Motius útils: Comprar (paràgraf 2)
-Motius inútils: No consumir, badar (paràgraf 3)
-Fira, aprovació dels sentits:
Colors llampants, olors naturals o diferents (paràgraf 5) i tactes diferents dels que toquem normalment (paràgraf 6)
Conclusió: (paràgraf 6 i paràgraf 7)
COMENTARI PERSONAL DELS TEXTOS ARGUMENTATIUS:
Crec que aquests textos han sigut més fàcils de redactar perquè a classe entre tots feiem la pluja d'idees i a casa només havíem de redactar-ho i estructurar-lo. Tot i així, alguns m'han costat una mica.
Crec que aquests textos han sigut més fàcils de redactar perquè a classe entre tots feiem la pluja d'idees i a casa només havíem de redactar-ho i estructurar-lo. Tot i així, alguns m'han costat una mica.
