EL TEXT DESCRIPTIU

LA DESCRIPCIÓ

Descriure és explicar com és un objecte, un ésser animat, un espai, una persona.... Es pot descriure, per tant, qualsevol aspecte de la realitat: des dels més concrets, fins als abstractes.

En una descripció establim tres fases diferents:

1. Analitzar allò que distingeix l'objecte descrit,
2. Transcriure aquesta anàlisi en un lèxic pertinent,
3. Convertir aquest vocabulari en un text concret,

Els continguts d'una descripció han de ser coherents i han d'estar ben cohesionats (relacionats entre ells).

CARACTERÍSTIQUES DE LA DESCRIPCIÓ

Descriurem les característiques morfosintàctiques i després les característiques lèxiques i d'estructura.

1. Característiques morfosintàctiques:

1.     Les oracions solen ser simples i enunciatives.

2.    Si són compostes seran per subordinació de relatiu o de predicat nominal.

3.    Els temps verbals que predominen són els present d'indicatiu o l'imperfet d'indicatiu.

4.    Hi abunden els verbs copulatius (ser, estar, semblar) i els de pertinença (tenir, portar).

5.    Les oracions són simples –com hem dit ja–, juxtaposades (unides per signes de puntuació) o coordinades copulatives amb el nexe i.

2. Característiques lèxiques:

El lèxic principal el constitueixen:

• els noms
• els adjectius qualificatius (amb funció d'Atr o CN)
• i els SP equivalents a un adjectiu.

3. Característiques d'estructura:

Les descripcions tenen en general una estructura que s'aproxima a la de l'argumentació (encara que en alguns casos s'apropen a la conversa-diàleg o al text instructiu): com a text no és altra cosa que una sèrie de frases ben construïdes i organitzades, lligades en progressió informativa, que persegueixen una determinada finalitat.

Un text descriptiu té dues determinacions bàsiques: la determinació informativa i la determinació seqüencial. Consisteix bàsicament a la selecció d'uns temes, que són després estructurats. Per fer-ho cal prendre unes decisions semàntiques (del contingut) i unes altres de lingüístiques (de forma). Els tres tipus de decisions semàntiques i lingüístiques són les següents:

-Atribuir a l'objecte que s'està descrivint característiques de sers ja coneguts (a través de la comparació i la metàfora).

-Fixar-se en els aspectes (propietats o qualitats) que singularitzen (distingeixen) l'objecte.

-Afegir altres característiques.

Estructura i punt de vista del text descriptiu

En el text descriptiu podem distingir dos tipus d'estructura diferent:

-          Es pot partir de les característiques generals de l'ésser o objecte que es vol descriure i avançar cap a un primer pla.

-          Partir d'un primer pla i anar prenent distància fins arribar al pla general.

Punt de vista:

• Amb distanciament i objectivitat: ens informa de l'element descrit amb la màxima fidelitat possible, d'una manera neutra, sense incloure impressions particulars de l'autor. Aquest tipus de descripció és propi de la descripció científica, ja que té una finalitat pràctica i immediata.

• Amb emoció i subjectivitat: descriu la realitat fent prevaler l'estat d'ànim de l'escriptor, la seva imaginació, el seu judici i opinions, que queden per sobre de la realitat estricta. Aquest tipus de descripció és propi de la descripció literària.

  * Dins la descripció literària, ens poden fer diverses distincions: Segons la perspectiva que pren l'autor: 

a)      Descripció externa: l'autor contempla el que es descriu des de l'exterior. Pot ser una:

-  descripció objectiva: intenta limitar-se a reflectir la realitat tal com és i limita    les seves interpretacions personals.

- descripció subjectiva:  l'autor interpreta la realitat, dóna la seva pròpia visió d'allò que descriu. Acostuma a utilitzar una tècnica impressionista, és a dir, selecciona alguns trets que creu més significatius per donar al lector una imatge de conjunt, sense gaires detalls.

b)      Descripció interna: l'individu es descriu a ell mateix. En el cas que no sigui una persona, sinó un objecte, queda clar que es tracta d'una tècnica literària que pretén oferir una perspectiva original i literària. Vol reflectir el que un ésser inanimat diria d'ell mateix.

DESCRIPCIONS

DESCRIPCIÓ DE LA SARA

La descripció que faré ara és d'una de les meves companyes del cicle d'educació infantil, que vam començar el passat 19 de setembre. La companya que descriuré es diu Sara. La conec fa dos dies, però ja sé que té 20 anys, que treballa a una llar d'infants, que viu a Gav'a i que té virtuts, defectes i desitjos que algun dia li agradaria complir.

Físicament és una noia que té el cabell llis i porta ulleres.

Les seves virtuts són que és una noia responsable i molt alegre. També té defectes, com tothom, aquests són que és tossuda i té caràcter.

Els principals desitjos que té són: arribar a les seves metes, ja que és una noia molt exigent amb ella mateixa, i treballar al tercer món, per tant, puc deduir que és solidària i que li agrada ajudar a la gent.

Personalment, amb el que he pogut observar, crec que és una noia molt agradable, simpàtica i bona companya.

DESCRIPCIÓ DEL COLOR GRIS

Al món existeixen molts colors i possiblement cadascun està associat a algun adjectiu, moment o record.

El gris és un color format per dos colors bàsics: el blanc i el negre. El blanc és puresa i el negre és mala sort; el punt intermig és el gris que està associat a la tardor, a la tempesta, a la pluja, a la tristesa, etc, tot i així no és un color lleig, simplement és un color una mica apagat, però a la vegada s'associa amb allò intel·lectual, d'aquí la "matèria gris" que tenim al cervell.

Per finalitzar vull dir que el color gris ha existit tota la vida, començant per les roques de la natura i seguint pel gris dels materials de la tecnologia (cargols, ordinadors,...).

Personalment no m'agrada, prefereixo altres colors més vius com el groc, el taronja,...

DESCRIPCIÓ DE LA CLASSE SEGONS UN MOSQUIT

Sóc un mosquit i aquest matí he entrat per la porta principal de l'escola, he recorregut tots els passadissos i he pujat dos pisos d'escales, fins arribar a la classe d'educació infantil, que és la que més m'agrada perquè la majoria són noies molt maques. He arribat una mica tard, però sort que la porta, de color taronja, encara era oberta.

A l'entrar ningú m'ha vist, però jo he vist totes les noies, tan gegants com sempre, escoltant cadascuna a la seva cadira marró, escrivint sobre la taula apunts a uns fulls de quadres o blancs.

He volat fins que m'he col·locat sobre un cable del projector, com que són negres passo desapercebut. M'he posat a observar tot el que veia gegantíssimament. Al fons hi ha un penjarobes sense cap jaqueta, al costat l'armari marró, amb tiradors negres, i molt gran, que a dintre porta la tele. Hi ha dues finestres molt grans i obertes ja que fa molta calor. La paret més gran està plena de cartolines de colors amb fotos de nens petits i un suro amb molts dibuixos molt macos fets per totes les alumnes. Al principi de la classe trobem la pissarra de color verd, escrita amb lletres blanques, al costat d'aquesta hi ha dos portes molt grans de color taronja, però sempre estan tancades. Davant la pissarra trobem la taula més gran amb calaixos, que és de la professora. A dalt de la pissarra hi ha el projector gris i la pantalla enrotllada de color blanc.

Segons entres a la classe, a l'esquerra trobem un armari blanc, al costat un altre suro amb els comunicats pels alumnes i un calendari del curs de color verd. En conclusió és una classe molt bonica.

Ha tocat el timbre i totes marxen al pati, decideixo anar amb elles, però quan estic baixant, de sobte, plaf!

DESCRIPCIÓ DE L'ANGOIXA

L'any 2006 em vaig haver de canviar d'escola. El meu pare, la meva mare i jo vivíem a Barcelona, però al meu pare el van translladar a treballar a Girona i vam haver d'anar-hi.

Quan vivíem a Barcelona no tenia amics, tothom em marginava i em discriminava per ser grassoneta. Pensava que a Girona seria diferent i no em sentiria tan malament, però encara recordo quan anava a aquella escola al centre del poble. Em feia tanta por anar-hi cada matí, no sabia el que m'esperava, cada dia era alguna cosa diferent.

Cada dia em sentia menys persona, pel simple fet de no caure bé als altres i per totes aquelles coses tan lletges que em deien, aquelles paraules que em feien tant de mal. Em sentia molt angoixada, aclaparada, trista, amb por, fins i tot, de vegades tenia atacs d'ansietat. Cada dia era pitjor, em van arribar a maltractar físicament i psicològicament.

Va arribar un punt que ja no volia anar a l'escola per temor i perquè cada dia em trobava pitjor.

Per sort ara ens hem tornat a mudar, aquest cop cap a Madrid. Estic tranquil·la, però no per molt de temps.

Demà començaré a anar a una escola nova i tornarà la meva rutina de sentir-me tan malament, desesperada i angoixada.

COMENTARI PERSONAL DELS TEXTOS DESCRIPTIUS:

Aquests textos no m'han costat gaire, primer he pensat la idea i m'anava inspirant a mida que feia els textos, això si com tota la meva vida segueixo fent moltes faltes, espero arribar a un dia on no en faci més!!!